divendres, 27 de febrer de 2009

molts records... a les golfes

Ahir vam pujar a les golfes, a buscar uns ninos... i mare, vam trobar de tot!

Però removent, removent, em van venir molts records, sensacions, olors, moments... Entre molts, vaig trobar això... Retalls de premsa, de quan jugava a tennis, del 1998, és a dir amb 15 anys. Quins bons moments!

dissabte, 21 de febrer de 2009

em vau marcar ...


Aquests són els Manotes!

I qui seran us debeu estar preguntant? doncs els gegants de la Riera de Gaià. Allà em van destinar!

Amb molt poques ganes vaig arribar i gràcies a la vostra amabilitat, companyerisme, amistat, ganes de treballar i de RIURE tot el curs molt a gust vaig estar... i sabeu quan em vaig adonar? amb el pas dels dies, però sobretot, l'últim dia, quan les meves galtes es van mullar i el dia 1 de setembre a l'arribar a l'altre destinació...

Moltes gràcies pel curs 2007-2008! Gràcies als docents i als alumnes, no us oblidaré!

dilluns, 16 de febrer de 2009

comentari del diari El Periodico... que som els mestres?

"L'escola és un dret dels infants a rebre una educació, no un servei als pares. I els mestres tenen unes funcions entre les que no hi ha la de mainadera. Poseu 26 feres en una aula sense aire condicionat, amb vidrieres ben grans per aprofitar la llum... és una tarda de juny o de començaments de setembre... Ufff! Jaque els pares hauran de venir a buscar els nens amb una cullereta, s'hauran fos. Ser mestre vol dir moltes coses més que el temps d'estar-se amb els nanos. Redacta programacions, prepara materials i fes fotocòpies, corregeix, entrevistes amb pares, organitza sortides, biblioteca de centre, revistes escolars, coordinacions, formació fora d'hores laborals, queda't amb els nens que no vénen a buscar a l'hora, paperassa administrativa... Més? Horari partit sense cap ajut per a pagar el dinar, sense roba de treball... qui vol bata, se la paga!!!!, sense els 15 minutets per al esmorzar. I que consti que estar amb els monstruitos és del tot menys relaxat, eh! Si el que el conjunt de la societat vol és una escola pàrquing, que es digui ben clar i ens deixem de mandangues. Per cert, tantes hores lectives són contraproduents i si no us ho creieu compareu dades. Per acabar, una reivindicació. Sóc mare i mestra i si surto de la feina a les cinc no arribo a temps a buscar la meva nena a la seva escola. Vull que els mestres de l'altra escola allarguin el seu horari per poder conciliar la meva vida familiar i laboral :-) "

diumenge, 15 de febrer de 2009

un capritx... els meus BOLSOS!

En aquest apartat us aniré posant la meva vintena de bolsos. I tots en ús!

Bolso de lona publicitaria de PVC reciclada!
Una cucada...

el meu caràcter...


El meu caràcter moltes vegades no el puc controlar
... haurà canviat ...



dimarts, 10 de febrer de 2009

els números la meva vida...


Us direu perquè els números són la meva vida, doncs tot va començar un dos de maig del 1997. Quan vaig anar al metge de capçelera, una vegada dit els símptomes aquest va treure una màquina i em va fer una petita punxada al dit, per mi tot allò era desconegut i vertaderament nou. En aquella petita pantalla van sortir tres números, algo com 560! Al cap d'una hora estava en urgències d'un hospital, al cap de tres hores estava en una habitació, ingressada, amb una màquina endollada a la vena. I així una setmana vaig estar... durant tota aquella setmana els números em perseguien... cada tres-quatre hores em portaven la màquina i allà uns números apareixin... desprès em van ensenyar a mesurar-me tot el menja, tants grams són tantes racions...
I ara al cap de 11 anys, quasi bé 12, la meva vida, el meu estat d'ànims, la meva personalitat, el meu caràcter, les meves ganes de fer, estan resumides amb aquesta petita pantalla i amb aquests números que surten cada vegada en la pantalla. Amb cinc segons, el meu món és un o altre.
No pas, m'ho podia imaginar que uns números o uns altres em marcarien tant la meva vida, la meva forma de ser, la meva dinàmica, el meu esta anímic... Aquell dia em va canviar la vida i em van canviar a mi mateixa
.